Els esforços i els resultats que, a través de la Xarxa de serveis d’inserció sociolaboral del Consorci, s’estan fent i recollint al barri de la Mina, malgrat la difícil situació de crisi generalitzada, han estat motiu d’un reportatge del programa España directo de Ràdio Nacional (88.3 FM/738 OM). Una unitat mòbil de l’emissora es va desplaçar fins les oficines del Club de Feina per entrevistar en directe testimonis reals d’aquesta lluita diària contra l’atur i la frustració. El Club de Feina és un dels serveis d’aquesta xarxa especialitzada en la formació i capacitació per facilitar l’accés al món laboral que forma part del Pla de transformació del barri de la Mina que gestiona el Consorci de la Mina. Aquí arriben les persones que estan buscant feina i hi troben assessorament i recursos per fer recerca activa de feina.
Tal com s’explica al reportatge, cada cas s’estudia de manera individualitzada i es dissenya un itinerari personalitzat d’inserció fet a mida, que es va adaptant en el temps en funció del bagatge formatiu i professional del treballador. L’itinerari i el seguiment inclouen programes de formació, acompanyament, supervisió en el cas de trobar un lloc de treball i coordinació amb l’empresa que el contracta. Cada persona segueix el seu propi itinerari i pot tornar, tants cops com vulgui, a la xarxa de serveis d’inserció del Consorci, recuperant el seu itinerari allà on l’havia deixat en el moment de trobar feina, si és que ha tornat a quedar a l’atur. Un dels objectius dels itineraris personalitzats és millorar l’autonomia del treballador en relació a la seva capacitació per cercar feina i prendre decisions sobre l’ampliació de la seva formació, i aquesta és la tasca que es fa des del Club de Feina. El perfil majoritari de les persones que actualment s’atenen són: homes amb estudis primaris, d’entre 25 i 45 anys, que porten menys d’un any a l’atur i que per tant tenen una trajectòria laboral, llarga en bastants casos, que han perdut la feina a causa de l’actual crisi i entre els quals n’hi ha forces que han treballat al sector de la construcció. Per tant ara, concentren els seus esforços en ampliar la formació, ja sigui en informàtica –que, sobretot, per als més grans no era una prioritat quan van començar a treballar i ara és una eina indispensable, fins i tot per fer recerca de feina-, o formacions específiques a través d’una amplia diversitat de cursos que poden obrir noves possibilitats de treball. El nombre d’homes que acudeixen al Club de Feina triplica el de dones, això s’explica perquè dins la Xarxa del Consorci hi ha un servei específic per a dones que les orienta, principalment, cap el sector del comerç com a dependentes i caixeres (botigues de moda i joguines) i dels hotels (cambreres de pis).
Les dades de la crisi actual
Aquí, recollim i ampliem la informació del reportatge amb algunes dades més. L’any passat un total de 541 persones van ser ateses al Club de Feina, de les quals el 25% va aconseguir un lloc de treball, i durant el primer trimestre d’aquest 2012 la inserció laboral va estat del 21% per un total de 415 persones ateses. La crisi també ha fet variar els perfils dels usuaris del servei, si abans de la crisi acudien els perfils professionals més baixos, ara, hi ha un 19% amb estudis secundaris (formació professional de cicles mitjans i superiors, i batxillerats) i un 5% d’universitaris. El canvi de tendència s’evidencia, sobretot, a partir del 2009. En el conjunt de la xarxa d’inserció del Consorci, abans de la crisi, la proporció entre les persones que feien ús dels serveis laborals i les xifres de contractació era més igualada, amb uns percentatges d'inserció laboral d'entre el 30 i el 35%. Si mirem a partir de l’any 2006, per 405 persones participants als programes hi va haver 320 contractacions, a partir d’aquí cada cop hi ha més participants i disminueixen les contractacions. Any 2007 (637 participants/311 contractacions), any 2008 (727 participants/241 contractacions), any 2009 –especialment significatiu- (1.015 participants/267 contractacions). Aquests dos darrers anys ha continuat el descens de les contractacions, però la participació –després dels primers anys de xoc- també ha disminuït una mica. Any 2010 (971 participants/229 contractes) i l’any 2011 (922 participants/231). Quan parlem de participants ens referim a persones que, després d’informar-se dels recursos i serveis que els ofereix el Consorci, s’han inscrit i seguit un itinerari personalitzat. Però la xifra de persones que s’han adreçat a la xarxa buscant informació és molt més alta: 1.333 durant el 2009, 1.350 el 2010, i 1.416 el 2011.
Tots els serveis de la Xarxa d’inserció es gestionen sota els principis de l’adaptabilitat i la flexibilitat, essencials per poder donar resposta als canvis del propi mercat laboral i que s’han demostrat igualment eficaços des de l’irrupció de la crisi actual. Per generar nova ocupació, entre altres possibilitats, l’any 2004 es va aprofitar la celebració del Fòrum de les Cultures, més tard la inauguració del port esportiu de Sant Adrià, el creixement de la zona de Diagonal-Mar -lligat al sector hoteler i comercial-, o la instal•lació de la Fundació Formació i Treball –més recentment-. El funcionament de l’engranatge de la Xarxa d’inserció laboral necessita de la col•laboració de les empreses que faciliten pràctiques laborals i ofertes de treball. Així, doncs, el Consorci té un servei de Prospecció d’empreses que dóna suport als diversos serveis obrint possibilitats. L’any 2011 hi va haver un total de 178 empreses que van proporcionar fins a 267 contractes de treball, dels quals només 18 van ser de treball protegit per a persones de col•lectius en risc d’exclusió social. D’aquestes 178 empreses, 87 són empreses que tenen signat un conveni de col•laboració amb el Consorci. Per sectors, els més importants pel nombre de contractes que faciliten, són: el comerç de botiga i de grans superfícies, l’administració pública –a través de plans d’ocupació-, la construcció orientada a feines de rehabilitació, i l’hoteleria i la restauració. També hi ha un percentatge interessant en la industria dels manipulats, la neteja i la vigilància. Així com altres sectors que van a l’alça com són els serveis directes a les persones, ja siguin de l’àmbit sanitari com de la cura de persones grans.
Èmfasi en l’ampliació de la formació
Els cursos de formació amb pràctiques laborals es mostren com a millor via d’entrada al món laboral. Les empreses tenen l’oportunitat de “provar” el treballador i poden garantir l’èxit de la futura contractació. El Consorci tutoritza les pràctiques acompanyant al treballador i col•laborant amb l’empresa. Els cursos de formació són de curta durada, d’entre 1 i 2 mesos, incloent la part teòrica i les pràctiques, i, en el cas del comerç, es fan coincidir amb les campanyes d’estiu o Nadal, aprofitant que el sector necessita reforços. Dos serveis específics de la Xarxa, Itineraris de Dones i Apropa’t a la Feina, gestionen la demanda pròpia de pràctiques laborals i la que puguin necessitar altres serveis, perquè disposen de la infraestructura necessària. L’any 2011, 40 persones van realitzar pràctiques, en mòduls d’entre 100 i 60 hores. Paral•lelament, des dels serveis laborals del Consorci es va adreçar a 132 persones a cursos de formació organitzats per entitats del territori o de fora. Els cursos van ser d’una gran diversitat. Us en donem alguns exemples: dependenta de comerç, atenció al client i caixer, prevenció de riscos laborals, auxiliars de cambrer/a, electricista o cuiner/a, monitor/a temps lliure, carretoner, perruqueria i estètica, jardineria, català, informàtica, mediació intercultural..., entre altres. Les pràctiques laborals és un dels indicadors que ha variat substancialment amb les noves coordenades que ens dóna la crisi, si l’any 2009 van ser 21 pràctiques laborals les que es van fer, l’any 2011 aquesta xifra es va doblar. Pel que fa a la qualitat de la contractació, l’any 2011, es van signar 22 contractes indefinits, 19 d’un any o més, 74 d’entre un any i 6 mesos, 96 d’entre 6 i 3 mesos i 56 de menys de 3 mesos. Per acabar, les dades generals del primer trimestre del 2012, presenten un total de 646 participants, i un 31% d’inserció laboral i/o formativa.
Aquest projecte està cofinançat per
