Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

EL BARRI DE LA MINA

La Mina pertany a Sant Adrià de Besòs (comarca del Barcelonès). Està situada a l'extrem sud-est del municipi i es troba separada del centre de la ciutat pel riu Besòs, la ronda Litoral, una línia de tren i el barri de la Catalana. Pel nord-oest limita amb el Parc del Besòs del barri el Besòs de Sant Adrià, i pel costat de la ciutat de Barcelona al sud, amb els barris Besòs i Maresme del districte de Sant Martí. Els primers anys del segle XXI les àrees que envoltaven el barri, especialment la Zona Fòrum i el tram final de la Diagonal, es desenvolupen urbanísticament i generen una nova activitat hotelera, cultural, lúdica, esportiva i comercial, que resitua la Mina en el mapa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Ara bé, durant les tres dècades anteriors (1970-2000), va estar físicament aïllada, rodejada de zones d'ús industrial o sense ús definit que fàcilment havien esdevingut abocadors incontrolats. Tot plegat va dificultar des de bon començament l'intercanvi i la connexió de l'àrea residencial del barri amb el seu entorn proper i el front marítim.

 

1969: LA CREACIÓ DE LA MINA

L'any 1969, en ple franquisme, el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona compra a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs els terrenys sobre els quals es construirà el barri de la Mina. L'operació es fa amb l'objectiu d'eradicar diferents nuclis barraquistes que han crescut en diversos punts del terme municipal de la ciutat comtal (Camp de la Bota, Somorrostro, Pekín, la Perona, Can Tunis i Montjuïc), apareguts per la forta immigració que rep Catalunya entre 1940 i 1970. Les obres s'inicien de manera gairebé immediata i l'any següent (1970) es lliuren els primers 90 pisos construïts a la Mina Vella que, acabarà agrupant uns 850 habitatges. Són blocs de poca alçada, planta baixa més cinc. En canvi, l'any 1972 comença la construcció dels 1.871 habitatges de la Mina Nova, aquests són blocs força més alts de planta baixa més deu i de gran longitud. Entre 1973 i 1974 es produeix el gruix de l'ocupació i el 1975 ja viuen a la Mina 15.000 persones.


Es tracta doncs, d'un barri de ràpida creació fruit de la necessitat de Barcelona de reallotjar famílies barraquistes originàries, majorment d'Andalusia, però, també de Murcia, Extremadura i l'Aragó; alguns catalans procedents dels primers assentaments, i d'algunes de les masies de l’entorn de l’antiga zona del berenador de la Mina que van ser expropiades per aixecar el nou barri. Una població forçada a la immigració, que en molts casos presentava dèficits socials, laborals, formatius i/o econòmics. La dotació inicial de serveis i equipaments aviat va quedar superada per les necessitats dels nouvinguts, on predominen les famílies joves amb infants. Malgrat les inversions fetes els anys 80 i 90 per intentar resoldre aquestes qüestions, la manca de coordinació de les actuacions i el difícil compromís d'inversió a llarg termini, van impedir que es produís un canvi efectiu de la situació social al nou barri.
A finals dels 90 l'Ajuntament de Sant Adrià i la Generalitat de Catalunya decideixen posar en marxa, juntament amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, el Pla de Transformació del barri de la Mina engegat l'any 2000, a l'hora que es crea el Consorci per executar-lo.





La nova rambla travessa el barri des del parc del Besòs fins el litoral, per on passa la línia T6 del tramvia amb una parada al mig. Nous carrers transversals faciliten la circulació entre la Mina vella (1969) amb edificis de menor alçada a l'esquerra de la imatge (davant els blocs vermells) i la Mina nova (1973) d'edificis més alts i llargs de la dreta i al fons esquerre. A cada costat de la rambla hi ha els nous edificis d'habitatge (social i lliure), i alguns dels nous equipaments (Espai cultural, església parroquial i escola).

 

POBLACIÓ I HABITATGE

L'any 1970 arriben a la Mina les primeres famílies i entre el 1973 i el 1974 es produeix el gruix de l'ocupació al barri, que es completa l'any 1975 amb més de 15.000 persones instal·lades en un total de 2.721 habitatges socials. Des de principis de la dècada dels 90, quan l’any 1991 s’arriba a la xifra màxima registrada de 10.664 habitants, aquesta comença a disminuir progressivament fins arribar als 8.633 habitants de l'any 2007, la més baixa de la història del barri. A partir d'aquí s'inverteix la tendència i, des d'aleshores, la població torna a augmentar. L'any 2016, un quart de segle després, se supera de nou la xifra dels 10.000 habitants (10.324). D'acord a les dades del darrer Anuari de la Població elaborat pel departament d'Estadística de l'Ajuntament de Sant Adrià, a data 1 de gener de 2019 al barri de la Mina hi viuen 10.372 persones del total de 37.543 del conjunt del municipi, i això n'és el 27,6%, més d'una quarta part.

Per grups d'edat el més nombrós és el d'entre 35 i 44 anys que en representa el 16,2%, a diferència de fins l'any passat que era el d'entre 30 a 39 amb un percentatge similar (16,5%.) i que ara baixa al 15,8%. Es detecta, doncs, un lleu envelliment de la població, donat que una de les característiques demogràfiques del barri havia estat la concentració de gent jove, amb percentatges de gairebé el 30% en la franja de 20 a 34 anys. Tot i així es manté alt el grup de menors de 20 anys que són el 26,7%. En relació al conjunt del municipi, la Mina continua sent el barri amb els percentatges més alts en les primeres franges d'edat i sempre per sobre de la mitjana del conjunt de Sant Adrià. L'any 2019 es calcula que a la Mina hi ha un 15,9% de persones estrangeres, exactament en són 1.647, i els grups majoritaris són originaris del Pakistan, el Marroc i la Xina. Pel que fa als nivells de formació, entre la població major de 18 anys (7.850 persones) un 43,6% té el graduat escolar, el 27,5% no ha acabat els estudis bàsics, un 16,3% ha superat el batxillerat superior i un 7,3% ha realitzat estudis universitaris, percentatge, aquest darrer, que continua augmentant progressivament. No fa tant, fins l'any 2016, encara el nombre de persones que no sabien ni llegir ni escriure superava el dels universitaris. Segons les darreres dades, l'analfabetisme se situa ara en el 5%, en un clar i progressiu descendent tot i continuar sent el més alt del municipi.

En termes d'habitatge, als 2.721 pisos socials inicials construïts entre finals dels 60 i principis del 70, ara se n’hi han afegit 422 més, que fan un total de 3.143 pisos socials al barri. Dels de nova construcció, 260 s'han fet per substituir els afectats per les intervencions del Pla de transformació i la resta van destinats a polítiques socials d'habitatge. El Pla de Transformació també preveia incorporar habitatge de lliure mercat amb la construcció de 733 pisos nous de la mà de la promoció privada, dels quals fins el moment se n'han fet un total de 468.


INICI D'UNA ESTIGMACIÓ

Per la manera com es va concebre el barri de la Mina, aïllat i sense identitat pròpia, sumat a les particulars circumstàncies socials i urbanístiques que s'hi van concentrar, es pot entendre que tot plegat condicionés la seva realitat que va estar marcada per:

  • Conflictes culturals, a causa de les molt diverses procedències dels nous veïns, en un entorn poc afavoridor per a la relació i aproximació entre grups socials.
  • Insuficiència de recursos destinats a millorar les condicions de vida i la resolució de problemàtiques socials, laborals i econòmiques de la població.
  • Baixa qualificació professional i desocupació d'una part de la població, que pot patir també altres problemàtiques (exclusió social, drogodependències, situacions penals).
  • Baixa implicació dels veïns amb el seu entorn comunitari més immediat.
  • Deteriorament de l'espai públic per conductes incíviques.
  • Deteriorament de l'entorn ambiental, per la proximitat d'instal·lacions d'un elevat impacte mediambiental (central tèrmica, depuradora i incineradora).

ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL

L'activitat econòmica es basa en el petit comerç de proximitat, però, amb poca diversificació. Més de la meitat dels negocis, un 68%, són bars i restaurants, segueixen les botigues de queviures (17%) i els forns de pa (10%). La resta: fruites i verdures, carnisseria i aviram, drogueria i ferreteria, roba i calçat, representen en conjunt un 5% del comerç local i en molts dels casos solament hi ha un negoci d’aquests al barri. En aquest percentatge també s’hi inclouen algunes perruqueries, dues farmàcies, un taller mecànic i una entitat bancària. Aquesta oficina va ser el primer negoci a ubicar-se en un dels nous locals comercials de la Rambla de la Mina, al qual van seguir una farmàcia i tres restaurants oberts al seu entorn més proper. En total al barri hi ha uns 100 locals comercials, molts d’ells actualment sense activitat. La botiga de barri a la Mina s’ha vist directa i greument afectada per la competència que va representar l’obertura en cadena de fins a cinc grans superfícies comercials, a una distància que permet anar-hi a peu tot passejant.

Pel que fa a la situació del mercat de treball, es caracteritza per la precarietat i una elevada desocupació. És significativa la desigualtat de l'accés al món laboral entre homes i dones, en detriment de les dones. Qüestions, totes elles, que han estat eixos centrals del Pla de transformació abordades pel Consorci del barri de la Mina a través de la seva Xarxa de serveis inserció sociolaboral que promouen la formació, les pràctiques laborals i l'ocupació de la població activa, que se situa en un 65%. L'any 2019 la xarxa sociolaboral del Consorci va atendre un total de 1.101 persones, de les quals 1.074 van seguir un itinerari personalitzat d'inserció, 388 van trobar feina i 193 van fer una inserció formativa. L'objectiu és generar oportunitats d'accés al món del treball ja sigui per via d'una contractació, la millora formativa i l'experiència laboral mitjançant les pràctiques en empreses, i el foment de l'autonomia i l'aprenentatge, per tal de reduir els nivells d'exclusió social i la precarietat laboral.

TEIXIT ASSOCIATIU I VIDA COMUNITÀRIA

Una trentena d'entitats dels àmbits cultural, social i esportiu formen, actualment, el teixit associatiu de la Mina i en major o menor mesura moltes d'elles contribueixen al procés de millora i transformació del barri. Més enllà, de les activitats pròpies de cadascuna, participen en la vida comunitària organitzant, al llarg de l'any, diverses celebracions col·lectives que reforcen el sentit de pertinença. Entre elles: el Dia de la Dona, el Dia del Joc, la Setmana Cultural, el Dia dels Drets dels Infants, el Dia Contra la Violència de Gènere, o la Fira de Nadal. A més, de les celebracions tradicionals del calendari (Reis, Carnaval, Festa de la Primavera, Setmana Santa, Sant Jordi, Festa Major, Castanyada i Nadal).

El Mapa-Guia* que podeu consultar aquí, inclou, a més del llistat d'entitats, tots els serveis que treballen al barri. La informació està ordenada per àmbits i us dóna les dades de contacte i la ubicació de cada entitat o servei al mapa de la Mina.

La Guia és va publicar el mes de maig de 2012. Hi pot haver alguna variació, tot i que en essència continua sent vàlida. Si teniu alguna consulta concreta o voleu confirmar les dades d'alguna de les entrades de la guia ens ho podeu sol·licitar mitjançant el correu de contacte del Consorci.