Els punts d’informació que aquestes dues darreres setmanes s’han instal·lat per diversos barris de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, entre ells el de la Mina, ens avançaven la celebració, aquest cap de setmana, del Dia internacional del Poble Gitano, establert el dia 8 d’abril. L’any 1971 va tenir lloc a Londres el primer congrés internacional d’aquest poble mil·lenari on, entre altres qüestions, es va acordar la bandera, l’himne, la festivitat i el reconeixement del romanó com a llengua comuna de tots els gitanos i gitanes del món.
Aquest divendres, a la plaça Sant Jaume de Barcelona davant l’Ajuntament, s’inaugura una exposició commemorativa del 46è. aniversari de la celebració d’aquesta Diada Internacional, on també hi ha un punt d’informació per donar a conèixer la seva història, personatges destacats del seu poble i la seva condició de minoria majoritària de la nostra societat. A les sis de la tarda està prevista la posada de la bandera-penó, per primer cop, a la balconada de l’Ajuntament de la capital de Catalunya que anirà acompanyada de la interpretació del Gelem, Gelem, l’himne gitano, a càrrec del violinista Michel Borisov. La seva lletra parla de la ràtzia històrica i, especialment, per part del nazisme, contra el poble gitano a causa del racisme -antigitanisme-, la intolerància i la discriminació dels seus membres.
Dissabte, dia oficial de la celebració, la jornada comença a les 10 del matí al parc de la Ciutadella, amb l’acte institucional al Parlament de Catalunya, al qual assistirà la presidenta, Carme Forcadell, i una representació dels grups polítics de la cambra catalana. Sant Adrià de Besòs és l’altre escenari de la festa on té lloc la cerimònia del riu, a la llera del Besòs al seu pas pel municipi. Els concentrats encenen espelmes que posen al llit del riu i hi llancen pètal de roses vermelles. Les llànties són un homenatge a la memòria dels avantpassats, víctimes de l’odi i la xenofòbia, especialment, del mig milió de gitanos assassinats durant l’holocaust nazi de la segona guerra mundial. Les flors simbolitzen la llibertat del poble gitano i l’èxode del poble des de fa més de mil anys. Igual que la seva bandera amb el blau que representa el cel obert, sostre pels gitanos, i el color verd l’herba dels camps per on han passat al llarg de la història.
Rumba catalana, fitness i flamenco, desfilada de moda, actuacions i fonts de colors
Per la tarda, a les cinc, hi ha la hissada de la bandera per part del Consell Municipal del Poble Gitano al passeig de Lluís Companys, a l’alçada d l’Arc de triomf, amb un programa d’activitats que inclou taller de rumba catalana, la presentació de Fitflamc que és una adaptació de María Carrillo del fitness al baile flamenco, i una desfilada de moda gitana amb les propostes de la dissenyadora Saray Fernández, filla del barri de la Mina. Cap a les set del vespre, estan previstos els parlaments de les entitats gitanes i dels representants de l’Ajuntament de Barcelona, i després hi haurà les actuacions dels grups Ojos Negros, Rumba de Casa, Los Gemelos, Taílla, David de Jacoba i Los Banis. I, com és tradició a Barcelona, a les nou de la nit a l’avinguda Maria Cristina hi ha l’espectacle de les fonts de Montjuïc que aquest dia “pinten” la bandera del Poble Gitano sobre la música del Gelem, Gelem.